Rebutjar el Veganisme

Rebutjar el veganisme és acceptar, legitimar i perpetuar la supremacia humana, l’explotació animal i l’objectivització i apropiació de cossos i individus iguals a tu quan a interessos i drets fonamentals.

Rebutjar el veganisme és recolzar i participar d’una discriminació arbitrària anomenada especisme, tan injusta i nociva com ho és el sexisme, el racisme o el capacitisme.

Rebutjar el veganisme és vulnerar sistemàticament els drets i la llibertat de lxs altres. És fer ús del privilegi que se’t dona pel simple fet de posseïr la característica atzarosa de ser humana i situar-te, així, en una posició avantatjada en relació a qui no és com tu, basant les teves relacions i interaccions amb ellxs en els rols de poder i la jerarquia creada, que oprimeix, injustament i metòdica, a les desafavorides: les no humanes.

Rebutjar el veganisme és aprovar i participar d’actituds, valors, normes i conductes que et són inaceptables per a qualsevol persona o ser, estimat o no, situat dins la teva no inclusiva esfera moral.

Rebutjar el veganisme és recolzar i treballar conjuntament amb i per al patriarcat. És caminar en contra del feminisme i de qualsevol moviment en pro de la justícia i la igualtat.

Rebutjar el veganisme és posicionar-te en contra del que és ètic i just: és haver escollit el bàndol de l’opressor.

Però abraçar i practicar el veganisme és comprendre que tot això neix i crea una injustícia estructural que pot ser fàcilment combatuda i eliminada si, senzillament, deixem de participar en ella. És acceptar que ets i fas política constantment; que en cada decisió que prens pots estar legitimant o no l’ús i l’explotació d’altres. I és saber que tenim el deure de fer el correcte: acceptar l’imperatiu de ser veganes i de promoure el veganisme com a base moral.

Abraçar i practicar el veganisme és la obligació més joiosa que podriem tenir mai. Perquè cuidar-nos i respectar-nos lxs unxs a lxs altres no hauria de suposar-nos cap molèstia, sinó tot un goig.

Por Núria Mir